Autor: Joan Manuel Serrat, originalmente escrita en cataln y traducida/adaptada al castellano con autorizacion del autor por Marcelo Ravelo. Produccion artistica: Claudio Lafalce - Arreglos: Claudio Lafalce (basado en el arreglo de Ricard Miralles)
singer songwriter argentina barcelona cantautor serrat walt whitman rafael alberti claudio lafalce quim arau
Artist picture
Check out the artist page.
Stream all 10 songs for free.
Song Info
Genre
Pop Indie Pop
Charts
Peak #105
Peak in subgenre #13
Author
Joan Manuel Serrat
Rights
1968
Uploaded
March 18, 2009
Track Files
MP3
MP3 4.7 MB 128 kbps 5:06
Story behind the song
Version en castellano de una cancion de Serrat originalmente escrita en catalan.
Lyrics
El rumor del mar al alba y una playa plena de algas que se iran secando al sol. El gusto a sal de las rocas y el volar de las gaviotas que rodean el espigon. Esas barcas que retornan, las redes que nada portan solo su eterna humedad. La iglesia humilde y sombria, y entre la niebla perdida lejana y gris la ciudad... me hablan de Marta. Las blancas casas del pueblo y las coplas de aquel viejo que sale a ganarse el pan. La mujer que con desgana mueve agujas en la lana (Quien sabe que es lo que hara?). El castillo, aquella isla, la cueva, el faro y la ermita; los amigos que no estan. El reloj que ya no anda, y esos ninyos que en la playa han comenzado a jugar... me hablan de Marta. Las horas vacias que pasan y el camino vuelta a casa, despues ya de tanto andar. Cada mueble, cada libro, cada rincon compartido como nadie lo sabra. Mis manos, mi piel, mis labios su gusto estan evocando sin poderselo olvidar. Las largas noches sin luna, las olas y cada una de las luces de la mar... me hablan de Marta. LETRA ORIGINAL: La remor del mar a l'alba i una platja plena d'algues que aniran assecant-se al sol. El gust salat de les roques i el vol tranquil de les poques gavines que entren al port. Les barques que al mati tornen, les xarxes que en el moll dormen i ells vells carrers empedrats. L'esglesia humil i menuda i entre la boira, perduda llunyana y grisa, la ciutat. Em parlen de Marta... Les blanques cases del poble i l'home vell que canta cobles mentre va venent el peix, i la dona que amb desgana mou entre ses mans la llana. (Qui sabra que es el que teix). El castell, l'illa petita, la cova, el far i l'ermita i els amics d'un altre temps i el rellotge que no corre i aquests infants que a la sorra han trobat el seu carrer. Em parlen de Marta... Les hores buides que passen i el cami que em torna a casa despres de molt caminar. Cada moble i cada llibre, cada raco on junts vam viure moments com ningu no sap. Les meves mans i els meus llavis que del seu gust viuen avids i no poden oblidar. Les llargues nits sense lluna, les ones i cadascuna de les llums que hi ha en el mar. Em parlen de Marta...
Song Likes
Comments
Please sign up or log in to post a comment.